La PÀNYAbandera.

Balcons amb la bandera exposada. Hui juga Espanya a l'Eurocopa? Potser, però la bandera no és pel futbol, sinó perquè qui l'ha penjat és un autèntic patriota. Tenim la bandera a l'entrada del poble, que es veja bé i com més gran millor, en tots els edificis públics, i tots els anys, verdaders amants de la seua pàtria la besen en la jura de bandera, un acte d'amor a PÀNYA, el millor país en el millor paisatge, els millors costums i la millor gent, l'autèntica gent castissa i verdadera descendent d'Isabel la Catòlica, gent religiosa i monàrquica que exposa el seu amor al món en polseres roges i grogues... I els altres? Els republicans, els socialistes, que ni besen la bandera, ni se la mereixen? Eixos són fem, uns renegats que castigarà Déu quan la mort done juí a bons i roïns per igual.

Però com hem arribat ací?

Cal ser pragmàtics: un país està separat dels altres per línies imaginàries que servixen exclusivament per un ús administratiu. Dins de la línia, pertanys a un país, de mode que l'administració d'este país ha de fer-se càrrec de tu, i el que naix fora, ja és cosa del país veí. Aleshores, tots els ciutadans d'un poble han de viure units i deuen mostrar respecte als seus companys i lleialtat al seu país. La lleialtat consistix, bàsicament, a pagar impostos i fer alguna cosa útil que ajude a menejar l'economia, i, si ve una amenaça de fora, a defendre les línies imaginàries. Tots a una, perquè ha tocat, perquè ha de ser així.

I no em malinterpretes, si no fora així seria tot massa caòtic. Probablement, els del nord d'Espanya es comporten i parlen com francesos, i els del sud de França es comporten com espanyols, però en algun lloc ha d'estar el límit, no en l'àmbit cultural, sinó administratiu, i no importa que es pareguen a nosaltres, els francesos són de la puta França i no mereixen ni les nostres escopinyades. Té sentit el concepte de pàtria com té sentit el concepte de la classe de 1ºA i la de 1ºB, però quan eixe concepte es pren massa de debò, poden sorgir problemes encara més grans que el caos de no tindre una frontera.

Per dret, som d'un poble pel fet de nàixer, però a més, s'entén que hem de contribuir a eixe poble. Si un francés ve a Espanya perquè li agrada, treballa en Espanya i contribuïx dia a dia, ¿és espanyol o francés? A veure, és un exemple roín perquè un franxute sempre serà un puto franxute, però s'entén el que dic, veritat?

En realitat, la nacionalitat és una il·lusió, una mentida (més o menys) molt més complexa del que fique en un full o una llei. Tornem al tema de la bandera.

Té tot el sentit portar la bandera en un acte que implique la participació de diversos països, perquè t'estàs posicionant en un equip. En l'Eurocopa, Espanya o França? Òbviament Espanya, ací vaig de roig i groc, i és d'esperar que el rival vaja de blanc, roig i blau. Fàcil, ràpid, senzill i per a tota la família. No obstant això... de què servix exposar la bandera en el teu balcó? Dins de les nostres fronteres, no hi ha equips ni rivals, i sí que té sentit la bandera del Real Madrid o el Vila-real, però Espanya? PÀNYA, en la PÀNYAterra? No té cap sentit, a no ser que qui penja la bandera del balcó considere que no tots els ciutadans puguen considerar-se espanyols.

La bandera en polseres, màscares, balcons o als cotxes no vol dir amor per la terra, encara que els que la porten pensen que sí, sinó amor per la nacionalitat. I dins d'este context, té molt més sentit que el grup que s'haja apropiat de la bandera i la nacionalitat siga la dreta d'este país, que són els que professen el sentiment més friki per les línies imaginàries que ens separen i les tradicions arrelades que els que venen de fora no practiquen o, en el cas de l'assassinament de bous, directament les repudien. Portar la bandera, doncs, passa a significar que esta persona complix tant la nacionalitat com els costums que fa 80 anys, per donar una xifra totalment a l'atzar, es complien.

D'esta manera, la bandera, el sentiment de pàtria i el crit "visca Espanya!" estan ara mateix segrestats per una gent que dictamina qui és més digne que altre a l'hora de viure en una terra delimitada per línies imaginàries de caràcter administratiu. Gent castissa i descendent d'Isabel la Catòlica, que no entén altres llengües i, per sentir-se de costat a certes comunitats dins de les seues línies, no és amiga d'altres nacionalismes. Per descomptat que jo vull que visca Espanya, jo ame Espanya, i encara que siga republicà, la bandera roja i groga és la que ara mateix em representa (i m'agrada més que la morada), és una bandera que vull, però no puc mostrar-ho perquè estaria donant els senyals equivocats.

I jo ame Espanya, però què és Espanya? El nostre país és sol, és terrats i cervesa, és assenyalar el carrer que et pregunten i acompanyar-li si tens temps. Espanya és dir "l'últim?" quan arribes a un lloc, és fer rogle i que un moniato es traga la guitarreta. És odiar a França com qui odia a 1ºB, però més important, Espanya és la seua gent i la seua cultura, els seus pobles, els seus paisatges. I tot el món que vulga formar part d'açò sense desentonar... potser no mereix ser espanyol, al marge d'on ha nascut? Espanya és tot el que he dit, però no és la seua bandera, de fet, en tot cas, la bandera ha de representar el sentir del seu poble.

Comptat i debatut, no es pot utilitzar la bandera com arma llancívola quan eixa bandera és precisament el símbol de totes les persones que viuen dins d'unes línies imaginàries que algú va ficar fa molt de temps perquè pensava que tenien sentit. Tant els que amen la bandera, com els que la veuen com símbol de tots els ciutadans rancis i racistes, com els refugiats que busquen pau baix de la nostra administració... tots som la bandera, en realitat, així que els que amen la bandera però no a tota la seua gent, tenen un problema greu de divorci respecte a la realitat.

Hem de ser conscients del poder que té un quadradet en 3 línies i 2 putos colors, no gastar-lo lleugerament i saber identificar quan algú li dona un mal ús. Tothom hauria de saber que només deu utilitzar-se en moments crucials, com, i estaràs d'acord amb mi, anar contra França. Besis de maduixis!